Per a la directora del centre, el matí es va complicar abans que la darrera gota de cafè caigués dins la tassa. A la sala de professors, l'ambient es podia tallar amb un ganivet: des de feia un parell d'anys, les expectatives inflades al voltant de la digitalització de l'escola havien monopolitzat les converses.
Aquest cop, però, el debat no girava entorn de l'ús de la intel·ligència artificial per part de l'alumnat a l'hora de fer els deures. El focus estava posat en un estudiant de segon de l'ESO que havia aconseguit saltar-se les restriccions de la tauleta escolar i accedir a YouTube. La preocupació no era només que hagués vist un parell de vídeos innocents, sinó que el simple fet de vulnerar les mesures de seguretat del dispositiu evidenciava un error greu: si un alumne podia trencar les barreres, també podia exposar-se a contingut inapropiat.
El cap d'estudis, ferm defensor del projecte digital, es lamentava mentre assenyalava la pantalla: “Mira, ho teníem tot tancat: càmera, botiga d'aplicacions, navegador… i tot i així ho han tornat a obrir”. La directora era conscient que l'incident anava més allà d'una fallada tècnica: darrere hi afloraven expectatives familiars contradictòries, un claustre dividit i una comunitat educativa que encara no tenia clar si la tecnologia era una eina d'aprenentatge, un risc… o totes dues coses alhora.
Una innovació complexa
Aquell matí, la directora va assumir una cosa que feia temps que li rondava pel cap: la tauleta, aquest dispositiu presentat com a instrument per a la renovació pedagògica, es revelava com una fera difícil de domesticar. Quan es feia servir en certes activitats pedagògiques, podia ser fascinant, però també podia ser un perill per als alumnes. El professorat no va trigar gaire temps a adonar-se que calia restringir la llibertat de la fera; amb l'aprovació del cap d'estudis, es va anar creant una gàbia de restriccions en resposta a les incidències que n'havia causat l'ús.
Ara quedava lluny el discurs que havia situat la tauleta al centre de l'ambiciós projecte digital del centre: un dispositiu per alumne, presentat com una manera d'adaptar l'ensenyament al món digital.
El cap d'estudis, un dels grans impulsors del projecte, defensava la digitalització amb un veritable entusiasme. Imaginava alumnes creant vídeos, investigant pel seu compte, col·laborant en línia i fent les seves activitats a l'aula i a casa en un mateix suport. A més a més, la tauleta s'havia presentat a les famílies com una manera de no haver de carregar els manuals escolars de l'escola a casa. Durant els primers mesos, una mica d'aquesta promesa va semblar complir-se entre els professors més entusiastes i els alumnes amb més autodisciplina i capacitat de regulació.
Lligar i deslligar la “fera” tecnològica
Malgrat això, la directora sempre havia sospitat que la tauleta tenia un potencial tan prometedor com problemàtic. Des del primer curs, famílies i docents li van traslladar inquietuds que es repetien amb freqüència: vídeos gravats sense permís, captures de pantalla comprometedores, distraccions constants a l'aula, accessos a continguts inapropiats. Després de cada incident, l'equip directiu instava el servei tècnic a trobar una solució “definitiva i urgent”.
En resposta, el centre va començar a bloquejar la càmera, restringir aplicacions, limitar l'accés a internet o desactivar funcions bàsiques del dispositiu. L'objectiu era doble: protegir l'alumnat i evitar situacions que poguessin danyar la convivència o la reputació del centre. Però aquest control tan minuciós tenia efectes secundaris evidents: les tauletes quedaven reduïdes a versions molt limitades del que originalment s'havia promès. La “fera” tecnològica passava a ser, a la pràctica, un aparell domesticat fins a la ineficàcia, un xaiet mansuet però ineficient.
Els estudiants, acostumats a fer servir les tauletes amb total llibertat a casa, reaccionaven a les limitacions amb creativitat i certa picardia. Cada dia buscaven maneres de “deslligar” la fera que havia lligat l'equip tècnic de l'escola. I així, com en el mite de Penèlope, el professorat dedicava hores a teixir un entramat de restriccions tecnològiques que els alumnes intentaven desteixir quan sortien del centre. Un teixir i desteixir diari, perdent el temps i la paciència de l'equip del centre. Aquest temps invertit a vigilar l'eina acabava restant atenció del que era realment important: la relació educativa, la conversa, l'atenció personalitzada.
Protocol comú per a centres
El cas d'aquesta escola no és una excepció, sinó que és representatiu de les contradiccions i frustracions que s'han viscut a les aules amb l'arribada de les tecnologies digitals. En el nostre darrer treball de recerca al respecte, hem dissenyat un estudi que incorporés no només la visió de tots els membres de la comunitat educativa (alumnat, docents, famílies i equips directius i pedagògics), sinó també l'observació directa als centres.
El nostre treball es va dur a terme a dos instituts de secundària, amb 536 alumnes observats. Allà hi vam constatar com la tensió entre innovació i control travessa tota la vida escolar. Alguns centres opten per prohibir els mòbils; d'altres, per crear zones sense pantalles; d'altres aposten per una digitalització total, i n'hi ha que decideixen retallar la tecnologia fins a deixar-la gairebé irreconeixible.
En l'última dècada, l'educació ha oscil·lat entre el tecnooptimisme i el tecnoescepticisme, una dinàmica que s'ha intensificat amb l'arribada de la intel·ligència artificial generativa, que irromp en un ecosistema ja saturat de tensions.
Eines que transformen
En les nostres observacions vam comprovar que la tecnologia genera dificultats perquè sol introduir-se a l'escola com si fos un objecte neutre, una cosa que pot utilitzar-se simplement bé o malament.
Però les eines digitals transformen les relacions entre docents, alumnat i famílies. Alteren les normes, els ritmes, les possibilitats de treball i també els riscos. Per això, proposem regular-ne els usos des del mateix centre educatiu i acompanyar el professorat en el desenvolupament de la capacitat per dissenyar activitats en què la tecnologia aporti un valor afegit, ja sigui per desenvolupar competències disciplinàries o digitals.
Dos exemples senzills: mutilar una tauleta (bloquejar-ne la càmera, aplicacions o funcions determinades) la redueix a un llibre car, mentre que prohibir el mòbil n'elimina qualsevol possibilitat educativa. En canvi, fer servir la tecnologia amb sentit implica integrar-la en activitats que aportin valor: per exemple, fer servir la càmera per documentar un experiment o el mòbil per recollir i analitzar dades en una sortida. La diferència és clara: l'objectiu no és bloquejar per defecte, sinó donar un propòsit pedagògic a les eines per desenvolupar competències digitals i disciplinàries.
No es tracta d'expulsar, mutilar o domesticar la tecnologia, sinó de desenvolupar capacitats docents i directives que en permetin establir polítiques d'ús centrades en el desenvolupament competencial: pensament computacional, comprensió i anàlisi de dades, alfabetització informàtica i capacitat de programar. L'objectiu no és formar simples consumidors de tecnologia, sinó persones capaces de comprendre-la, crear-la i transformar-la.
Margarida Romero, Research associate, Universitat Internacional de Catalunya; chercheuse au laboratoire LINE (Université Côte d’Azur); Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC) et Enric Vidal, Dean, Universitat Internacional de Catalunya
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llija l’ original.
THE CONVERSATION
Université Côte d’Azur, par son service Science et Société, a adhéré depuis janvier 2022 au média d’actualité en ligne « The conversation ». L’objectif est de mettre en valeur les travaux de nos équipes de recherche au service d’une information éclairée et fiable qui participe au débat citoyen.
The Conversation est un média en ligne et une association à but non lucratif. Son modèle de collaboration entre experts et journalistes est unique : partager le savoir, en faisant entendre la voix des chercheuses et chercheurs dans le débat citoyen, éclairer l'actualité par de l'expertise fiable, fondée sur des recherches.
theconversation.com
ABONNEZ-VOUS !
Pour suivre au quotidien les experts de The Conversation, abonnez-vous à la newsletter.
theconversation.com/fr/new